Dirt! The Movie
-
Sinopsi
-
Trailer de 2:07 minuts. Aquest documental ens explica la reveladora historia de la nostra íntima relació amb la brutícia, entesa com la rica matèria orgànica viva que s'amaga a la terra que trepitgem i que ens proporciona tot allò què necessitem per a viure, des d'aliments a refugi, combustible o medicines. Durant milions d'anys vam entendre els estrets lligams que ens unien, per això cuidàvem de la terra que ens cuidava però, amb el temps, hem perdut aquesta connexió. Seguim depenen de la terra però n'abusem i l'ignorem, transformant la brutícia natural en una cosa bruta i la superfície de la terra en un paisatge infernal i perillós per a qualsevol forma de vida. Per sort, el canvi de mil·lenni sembla haver despertat una nova consciència ambiental i a tot arreu s'estan posant en marxa iniciatives i projectes per a recuperar aquesta beneïda brutícia universal de la qual tots formem part.
-
Autoria
-
Documental inclòs a la selecció oficial del Festival de Cinema de Sundance, bressol del cinema independent, l'any 2009. Dirigit i produït per Bill Benenson i Gene Rosow, està inspirat en l'aclamat llibre The Ecstatic Skin of the Earth, Dirt! (1996) de William Bryant Logan, periodista del diari nord-americà New York Times.
|
|
Interferències
Víctimes o botxins ecològics?
|
-
Sinopsi
-
Escena de 3:42 minuts. Perquè nosaltres o els nostres fills i no els responsables del canvi climàtic hem d'estar preguntant-nos quan els ocells o les papallones desapareixeran del tot del nostre paisatge? Perquè hem de viure amb por a contraure un càncer de pell si prenem el sol o fins hi tot a respirar un aire enverinat de substàncies tòxiques? Les grans multinacionals han convertit el món sencer en una fàbrica global pensada per a obtenir el màxim benefici amb la mínima inversió a costa d'embrutir l'aigua, la terra i l'aire de tothom sense ni despentinar-se. Això és el que plantegen els membres d'una jove companyia de teatre durant l'assaig d'una de les escenes de la seva propera obra sobre les veritats i les mentides de l'actual crisis global.
|
-
Autoria
-
Aquest fragment pertany a Interferències, primera pel·lícula espanyola de ficció sota llicència Creative Commons estrenada l'any 2011 als cinemes i a Internet. Dirigida per Pablo A. Zareceansky, Interferències fa una reflexió crítica sobre la crisis global i suposa la culminació d'un llarg projecte d'investigació impulsat per l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG) i la Fundació Quepo sobre el món de la cooperació internacional. El seu rodatge va coincidir amb les mobilitzacions ciutadanes a Barcelona contra els veritables responsables de la fallida financera, econòmica i social, fet que va portar l'equip creatiu a repensar-ne el final.
|
-
|
Mana Kanchu
Per què uns tant i altres tant poc?
|
-
Sinopsi
-
Trailer del documental, 1:30 minuts. Mana Kanchu és una expressió que en llengua Quetxua (la família de llengües andines més estesa a Bolívia, Perú i Equador) significa l'absència d'alguna cosa (Ez dago en Euskera). Aquesta expressió dóna veu a una realitat de sol, aigua i vent, amb poca llum i esperança que es recull en aquest vídeo per a conscienciar-nos del ritme frenètic del nostre consum energètic. Un sol ciutadà europeu consumeix en un dia tres vegades més energia que tres ciutadans de Bolívia, Perú i Equador junts. Si seguim així no hi ha temps, no hi ha voluntat, no hi ha futur, ho hi ha consciència, no hi ha somnis, no hi ha justícia, no hi ha... Però si reservem la nostra energia pel canvi, no hi haurà oblit, no hi haurà indiferència, no hi haurà barreres, no hi haurà excessos, no hi haurà desigualtats, no hi haurà Mana Kanchu.
|
-
Autoria
-
El projecte Mana Kanchu ha estat dissenyat pel grup de voluntaris de la ONG Ingenieria sin Fronteras (ISF) i l'equip de professionals de la productora independent Navarra Cine S.L com una eina audiovisual al servei de l'Educació pel Desenvolupament. ISF Navarra, en col·laboració amb l'Associació Catalana d'Enginyeria sense Fronteres (ESF) i diverses contraparts locals, està desenvolupant des del 2003 el projecte Electrificació Rural i Accés a les Energies Renovables (PAER) a tres països de la zona andina (Bolívia, Perú i Equador) amb el finançament del Gobierno de Navarra.
|
-
|
