Imatge: velkr0


 
 
"L'Educació per al Desenvolupament està emmarcada en un procés educatiu que facilita la comprensió dels processos globals en els quals està inserit el món contemporani, aporta eines per a interpretar-lo i afavoreix un apoderament social per a l'acció col·lectiva i la transformació, des d'allò local fins a allò global"

ACSUR-Las Segovias, Estratègia 2009-2012
 
L'Educació per al Desenvolupament és una estratègia educativa que incorpora continguts en la formació universitària però, sobretot, significa una manera de concebre l'ensenyament i l'aprenentatge a partir de metodologies cooperatives, el coneixement crític i la transformació social. Així ho demostra la línia de competències generals de la majoria d'universitats a nivell de tot l'estat (citem textualment):
 
● "Desenvolupar un pensament i un raonament Crítics i saber-ho comunicar de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua".  
● "Desenvolupar Estratègies d'Aprenentatge Autònom".  
● “Respectar la Diversitat i Pluralitat d'idees, persones i situacions".  
● "Generar Propostes innovadores i competitives en la investigació i l'activitat professional".

Si a aquesta llista es suma la valoració que l'AECI fa de la importància de l'EPD a la Universitat, es pot concloure que els campus universitaris són els més idonis per al seu cultiu. Especialment si ens atenem a la definició que, des d'aquest mateix organisme, se'n fa: "procés educatiu (formal, no formal i informal) constant encaminat, a través de coneixements, actituds i valors, a promoure una ciutadania global generadora d'una cultura de la solidaritat compromesa en la lluita contra la pobresa i l'exclusió, així com amb la promoció del desenvolupament humà i sostenible" (Pla Director Cooperació Espanyola 2009-2012).

No obstant això, la Presentació del Diagnòstic d'Educació per al Desenvolupament exposada per Juanjo Celorio (UPV / EHU – Hegoa. Bilbao, 14 de novembre de 2011) posa de relleu el contrast entre el què és i el què hauria de ser l'EPD universitària, que en aquesta presentació se'ns dibuixa com:
 
● Ambigua i desdibuixada.
● Subordinada a la Cooperació.
● Mancada de docència i d'investigació.
● Desposseïda de la càrrega crítica global.
● Descompassada respecte de l'Educació.
● Sense estructuració institucional.
● Necessitada de noves fonts i nous impulsos teòrics i pràctics.
● Pendent d'una visió àmplia i estructurada.

El suport institucional que han tingut aquestes pràctiques ha estat, en general, escàs donat que per a les universitats l'EPD no ha estat un tema prioritari. La introducció de l'EPD en l'àmbit universitari ha estat més tardana i d'evolució més lenta que en d'altres nivells educatius. S'ha vehiculat a través d'assignatures de lliure configuració, optatives, o des de plantejaments transversals en algunes assignatures obligatòries. També s'han donat aproximacions des de pràctiques professionals lligades a projectes de cooperació per al desenvolupament en països del Sud. Per altra banda, en els últims anys s'han multiplicat els màsters i doctorats en els quals es treballen els eixos de l'EPD i, sobretot, s'han desenvolupat jornades, cursos i activitats d'extensió universitària vinculades a aquest àmbit. Les promotores de tot això han estat les experiències dels grups d'innovació en la docència universitària que, inspirant-se en alguns dels plantejaments lligats a la convergència europea, han treballat per a incorporar noves metodologies al voltant de continguts relatius a l'EPD.

A partir d’aquí, l'eina que aquí es presenta vol col·laborar-hi amb les següents fites:
 
● Aplicar a l'àmbit educatiu les propostes de l’Educació per al Desenvolupament i la Solidaritat, posant de manifest que moltes d’aquestes propostes ja formen part de les prioritats competencials de la Universitat, encara que d'una manera implícita.
● Comprendre els conceptes bàsics del desenvolupament social i econòmic, els models i mecanismes de les desigualtats, la globalització, la pobresa i les relacions Nord / Sud.
● Conèixer i interpretar els diferents indicadors socials, econòmics i culturals del desenvolupament humà.
● Situar i valorar el paper social que juga el Tercer Sector i el món de les ONG, amb especial atenció a les ONGD.
● Oferir i donar a conèixer propostes per al desenvolupament humà sostenible, com ara el consum responsable, el comerç just, la igualtat de gènere en l'accés als recursos, el decreixement productiu, l'activisme creatiu i l'acció social constructiva en activitats de sensibilització i de pressió social.
● Presentar alternatives i propostes llançades des de les organitzacions de la societat civil connectades a xarxes globals.
● Presentar les claus històriques, polítiques, econòmiques i socioculturals que fan possible la perpetuació de les desigualtats mundials.
● Analitzar les polítiques de cooperació internacional, els seus discursos i debats. Aprofundir en la mirada etnocèntrica i androcèntrica d’aquestes polítiques.
● Familiaritzar el professorat i l'alumnat amb l'enfocament dinàmic, interactiu i participatiu propi de l'Educació per al Desenvolupament.

Pel que fa a les competències específiques, s'ofereix al docent la capacitat d'analitzar els problemes mundials, des d'una mirada crítica, complexa i global, incorporant no només els discursos i pràctiques dels actors hegemònics, sinó també la perspectiva dels agents socials (organitzacions de la societat civil, xarxes d'activisme ciutadà, moviments socials, etc.). D’aquesta manera, s’està oferint a l'alumnat la possibilitat de contextualitzar i incorporar una realitat polièdrica (de gènere, d’ètnia, de classe, etc.), que també forma part del seu entorn més proper (aula, campus, cercles socials immediats). Amb tot això, s’aconsegueix promoure, dissenyar i regular entorns harmònics d'aprenentatge en contextos de diversitat.

Des d'aquesta perspectiva es fa imprescindible adquirir hàbits i destreses per a l'aprenentatge autònom i cooperatiu, a l’hora que es promou aquest tipus d’aprenentatge entre els estudiants, a més de contribuir al desenvolupament de la seva capacitat creativa.

En referència a les competències nuclears, s'incorpora el desenvolupament de la capacitat de comunicar-se de forma adequada i respectuosa amb diferents receptors i audiències, utilitzant els suports i mitjans de comunicació que ofereixen les noves tecnologies i, especialment, el suport audiovisual. Així doncs, es poden arribar a comprendre els interessos, necessitats i preocupacions de les persones i organitzacions que formen les nostres societats, així com també expressar clarament de quina manera es pot contribuir, amb les competències i coneixements professionals de cadascú, a la satisfacció d'aquests interessos, necessitats i preocupacions.

L'Educació per a la Ciutadania Global, per tant, no és una matèria concreta, sinó una orientació transversal que hauria de travessar qualsevol currículum i procés educatiu.

Més informació sobre colaboració ONG i Universitat a Guía ED i Buenas Prácticas.