Amazònia
Indígenes
Genocidi
Extorsió empresarial
Violència
Comerç d’armament
Dret internacional
Justícia internacional
Cultura de pau
Resolució de conflictes
Acció ciutadana
Llibertat d’expressió
Violència de gènere
Tràfic de persones
Repressió
Hi ha moltes maneres de viure, però ningú té el dret d'imposar la seva als altres. Uns inverteixen tota la seva vida, i la dels demés, en ser rics i poderosos mentre que, per d'altres, això no té cap sentit. El petroli, per exemple, no suposa cap riquesa pels habitants de l'Amazònia peruana, més aviat els enfonsa a la misèria (Amazònia: masato o petroli). Tampoc la guerra és per a tothom la millor solució als conflictes. Fins hi tot a punts calents del planeta com l'Orient Mitjà molta gent s'estima més el diàleg a l'amenaça nuclear, per això s'envien declaracions de pau recíproques per Facebook i YouTube (Israel loves Iranians/Iran loves Israelians). A qui interessa, doncs, que el petroli o la guerra siguin les úniques raons per a viure o morir? La indústria en general, i la de l'armament en particular, està molt interessada en què els països productors de matèries primeres estiguin sempre en conflicte: un país inestable és més fàcil d'explotar i això afavoreix els seus negocis, especialment el de les armes. Tampoc als governs els va malament això de tenir algun enemic sempre a mà: una població atemorida és més fàcil de controlar. La por alimenta la violència i la violència engreixa les arques d'empreses i governs sense escrúpols... La trista paradoxa és que alguns d'aquests governs, tot i formar part del Consell de Seguretat de l'ONU, controlen bona part del comerç mundial d'armes. D'aquí la necessitat urgent de mobilitzar-se Per un tractat a prova de bales, com proposa Amnistia Internacional.