Només hi ha una manera de fer que el balanç econòmic del nostre sistema productiu quadri. Aquesta manera és passar sistemàticament per alt les persones i el preu que les persones paguem per tot el que produïm, consumim i llencem sense parar. Això suposa grans pèrdues per a tothom (recursos naturals, drets laborals, entorns saludables), com s'explica a The story of stuff. Quan comprem qualsevol cosa sense preocupar-nos ni d'on ve ni en quines condicions s'ha fabricat (Autòpsia de la societat de consum) ens convertim en una peça clau d'aquest sistema productiu pel qual les persones només som o força de treball o addictes al consum esperant que algú com el reverend Billy (What Would Jesus Buy) desperti les nostres consciències.