El panorama és descoratjador. Tenim un present insostenible que depèn dels combustibles fòssils i el consum desaforat, amanit amb un sistema financer cobdiciós que han col·lapsat l'economia mundial a base d'anys d'especulació i estafes contra els estalvis dels ciutadans comeses amb la complicitat dels governs (Mis ahorros, su botín). Si volem tenir algun futur no ens queda més remei que treure el peu de l'accelerador i començar a circular pel carril lent de la vida, produir i consumir només allò necessari. Les teories del decreixement sostenible defensen que el creixement econòmic no és la resposta a totes les crisis que ara patim (financera, ambiental, social) i que hi ha maneres de viure alternatives a l'actual desenvolupament inhumà: treballar menys, consumir menys, viure millor és la tesi defensada a Life After Growth. Però el decreixement no només proposa una nova relació d’equilibri entre l’ésser humà i la Natura, sinó també entre els mateixos éssers humans. Així doncs, una altra estafa històrica que s'ha d'esmenar és la del deute extern dels països empobrits, una estafa comesa per les potències mundials a través de les seves multinacionals durant segles de colonialisme i neocolonialisme del Nord sobre el Sud (No podem pagar el deute!).