La globalització i el seu model econòmic, el neoliberalisme, és un sistema que imposa la seva llei, la de mercat, sobre tot allò que toca i l'educació no se n'escapa. A països com Mèxic, mestres, pares i alumnes porten més de 20 anys lluitant per a salvar l'educació pública. Lluiten perquè mai aprendre a tenir, ens expliquen al documental Un Granito de Arena, sigui més important que aprendre a ser, com els agradaria al Fons Monetari Internacional i al Banc Mundial. Això ve de lluny, recorda Ken Robinson a Changing Paradigm, des dels temps de la Il·lustració Francesa i la Revolució Industrial, quan l'escola pública obligatòria va obrir les portes de l'educació a tothom, però des d'una mentalitat de cadena de muntatge. A l'escola, com a la fàbrica, tothom ha de fer el mateix i de la mateixa manera, sota uns estàndards que no estan fets a la mida de ningú. Per sort, les lliçons magistrals no només s'aprenen a l'escola, ens ensenyen un grup de dones emprenedores a Soñadoras: somniar que les coses poden ser diferents és el primer pas per a canviar-les. Fer-ho possible passa per formar-nos i créixer mentre protagonitzem els nostres propis processos de desenvolupament personal i social.