L'Educació per al Desenvolupament humà sostenible i equitatiu recull les dimensions de justícia social, solidaritat, cultura de pau, respecte al planeta i als seus habitants, i vetlla per al compliment dels drets fonamentals de les persones de qualsevol sexe, edat, condició social, cultura, creença, llengua, procedència o aparença física. Denunciar i transformar, des de les múltiples dimensions del món del qual formem part i del qual som responsables en primera i darrera instància, és el seu leitmotiv.

Quan accedim a la informació sobre les relacions d'explotació i d'interdependència entre les bosses de pobresa i les bosses de riquesa, tal com estan repartides avui en benefici de ben pocs, ens adonem que aquesta desigualtat és fruit de la sobreexplotació abusiva dels recursos humans i naturals, històricament perpetuada a Occident des dels temps de la colonització.

Desmuntar la manipulació estratègica de la informació que habitualment ens faciliten, amb elaborats sistemes de control i difusió mediàtics per part dels qui ostenten el poder, ens permet construir la nostra pròpia visió crítica del món. Quan unim aquesta anàlisi crítica a la nostra capacitat per a crear, emergeix una presa de consciència poderosa i una construcció conjunta del coneixement que genera canvis irreversibles, no només a l'entorn proper i aliè, sinó en nosaltres mateixos com a punt de partida per a una transformació profunda i constant cap a la defensa del bé comú com a veritable riquesa de l'ésser.

La transformació sorgeix de la vivència, de la connexió amb el proïsme i amb el global, per tant, parlem d'una consciència i una Educació per al Desenvolupament actives, dinàmiques i en tensió contínua amb la realitat, amb les relacions socials i amb l'individu. És per això que l’EPD es presenta com una estratègia imprescindible per a aconseguir-ho.

Quan parlem d'educació ho fem des de la vessant inclusiva, la que neix de l'aprenentatge significatiu, la que incorpora una dimensió emocional d'intel·ligències múltiples en el fet d'aprendre a aprendre del dia a dia. Més enllà de la instrucció, s'interessa per les eines cognitives, psicoemocionals i relacionals que faciliten el fet de superar de forma saludable les eventualitats de la vida i que ens ajuden a ser feliços.

Sabem de la controvèrsia que desperta el terme "desenvolupament", perquè al·ludeix a una visió evolutiva que, tradicionalment, és interpretada de forma lineal i des d'una perspectiva d'èxit materialista, etnocèntrica i de barem occidental. Defensem el desenvolupament més enllà del seu vessant tecnològic, sempre que s'entengui com a polièdric, multidimensional, respectuós envers la diversitat dels processos individuals, socials i culturals en la manera de fer i de concebre el món. El desenvolupament, més enllà de la seva dimensió material, suposa un desenvolupament de l'entorn en un sentit ampli, que permet créixer des de les capacitats de l'ésser i des de les potencialitats de l’arribar a ser. Aquest desenvolupament entén el concepte de "bon viure" des de la harmonia amb un mateix, en convivència amb l'entorn que ens envolta i amb la naturalesa de la qual formem part.