Tots els règims autoritaris necessiten un sistema de propaganda i control per a imposar el pensament únic i, en això, els mitjans d'informació són els millors missatgers. La informació és poder i qui la controla fa menjar de la seva mà a l'opinió pública. Però si s'ofega massa a la gent tard o d'hora esclata la revolta, com a l'Egipte que es dibuixa al documental Prohibido. La nostra societat de consum occidental, un altre règim autoritari (el de la llei de mercat) sota una pell de xai (la de les democràcies neoliberals), ha inventat una fórmula encara més perversa per a adoctrinar les masses: la omnipresència de la televisió i els missatges publicitaris a les nostres vides, un tàndem mortífer pel lliure pensament, tal com ens recorden les paraules de Passolini a la pel·lícula Interferències. Aquesta llibertat de pensament està estretament lligada a la llibertat informativa dels periodistes. El dret a informar i a ser informats de forma objectiva i rigorosa no és un luxe, és una necessitat sense la qual la resta de drets trontollen. Però els periodistes han de lluitar per la seva independència informativa, arriscant-hi de vegades la vida, fins hi tot en societats on es suposa que els drets democràtics estan garantits, per exemple a Rússia (Den una respuesta a Kashin).