La salut és un dret universal. Com s'explica, doncs, que un terç de la població mundial no tingui accés ni als medicaments més essencials? El documental “El medicament: un dret segrestat” ho deixa molt clar: la culpa és d'un sistema pervers d'investigació, desenvolupament, regulació i comercialització dels medicaments promogut pels grans laboratoris farmacèutics. Als països desenvolupats on existeix un sistema públic de salut, l'accés a l'atenció sanitària i als medicaments està garantit, però hi ha molts llocs al món on això és un luxe que la majoria de la gent no es pot permetre. La situació s'agreuja quan parlem de malalties cròniques o incurables i d'autèntiques pandèmies, com és el cas de la SIDA a Àfrica, una malaltia amb tan mala fama que, a més de la salut, et pot costar la feina, la família i els amics tal com ens explica “Mimi, la joie”. Les dones seropositives són doblement discriminades a l’Africa: per l'estigma de la malaltia i per la dissort d’haver nascut dona. Així doncs, la salut es converteix en un altre flanc de la lluita per a l’equitat de gènere. El vídeo d'Intermón Oxfam Nicaragua: mujer y salud en el ámbito rural ens en parla des de realitats com l’alta mortalitat maternoinfantil, deguda sovint a infeccions de transmissió vertical (mare-fill). Això fa que siguin molt benvinguts els programes de capacitació per a dones desenvolupats als centres de salut de les comunitats rurals. Però elles van un pas més enllà: la salut familiar no ha de ser competència només de les mares, sinó de tota la família, perquè tothom pugui responsabilitzar-se plenament de la seva salut i la dels seus en un exercici d’apoderament i autoestima.