Tot i ser un dret fonamental, la sobirania alimentària que el moviment internacional camperol va començar a exigir a finals de 1990 és encara una assignatura pendent. Suposa el dret dels pobles a poder alimentar-se de forma sana i saludable amb tot el què això comporta: dret a la terra, a determinar les seves polítiques agrícoles i alimentàries, a protegir i regular la seva producció i el seu comerç agrícola. És una qüestió de supervivència tot i que ningú ho diria veient com hem deixat la sobirania alimentària de continents sencers com l'Àfrica en mans de les polítiques agrícoles neoliberals i les transnacionals (PAREN, aquí vive gente). A la rapinya s'hi han sumat, des que va punxar la bombolla immobiliària, grans inversors que han trobat en el mercat dels aliments un nou terreny abonat per a les seves pràctiques especulatives (Food Speculation). A partir d'aquí, la vida de milions de persones fluctua en funció de les apostes dels mercats financers sobre el risc de la gent a passar gana sense que existeixi cap regulació prou estricte per a parar-los els peus. Cansats d'esperar que la llei posi ordre, molts ciutadans del món fan servir el poder de la imaginació per a plantar cara al model postcapitalista amb projectes comunitaris com els que ens descobreix el documental La Voz del Viento - Semillas de transición. Utopies fetes realitat a base de cultivar la llavor de la proximitat per a tornar a ser autosuficients sense devorar-nos els uns als altres.